27.07.2024 - 21:40

Actualització: 27.07.2024 - 21:51

Repeteixes com un orat la mateixa cançó.

La recites, la taral·laleges, la mormoles, la regires, la xiuxiueges, la refiles, la xiscles, la fraseges, la calles, la beles i la cantes fins que tens alè.

Ça i lla hi ha festes galants a les clarianes dels boscs d’alzines plens d’una llum negra de Soulages, a banda i banda passadissos de desembaràs il·luminats per bombetes amb un fil de coure de pocs watts deixen l’aire entitat de calfreds, reclòs en una grogor de capaltard afín al centre de la font que no raja un Amor devuitesc amb una cama trencada, escampadissa de teuladers dins un drago florit i, psssst!, psssst!, per un carrer angost ressonen apagades les passes d’un vianant com un murmuri de fulles caigudes en un temporal urgent.

No t’agradaria que començàs així aquesta carta d’un comiat curt però ben amarat d’absències en què et contaria els besllums que em creixen dins els dits que empenyen la Mont-Blanc a la velocitat de l’ànsia?

L’escriptura és un palau de passarel·les que travessen........

© VilaWeb