07.10.2024 - 21:40

Pot una dona reencarnar-se en bar? “Ai, Dolors, tanca’m el bar, anem a la mani”, diu un grafit en el mur del mirador dels jardins Canals i Sunyer, al barri de Vallcarca, de Barcelona. En record d’aquell “Ai, Dolors, porta’m al ball, avui que ve tothom”. Són les deu del matí i aquí per a esmorzar mengen entrepans de pernil i fan tertúlies i començo a escriure aquest article mirant els edificis del Coll i, a la vall, l’avinguda. Una veïna pregunta quin és l’horari del ioga o el taitxí, i una altra interroga a la cambrera quant fa que aquest recinte, històricament en runes, s’ha obert al públic. Fa cinc mesos que aquí s’ha instal·lat una guingueta moderna amb nom propi. La Dolors. A l’estructura metal·litzada des d’on despatxen cafès i begudes, un retrat d’una parella dels anys trenta o quaranta. Una senyora somrient de blau pop es deixa besar. “Casa seva és casa vostra”, hi diu al costat. La vaig conèixer per casualitat, anant a peu de casa a la plaça Lesseps. Qui és aquesta il·lustre veïna del barri?, vaig pensar. De seguida ho vaig trobar. La Dolors Canals, acompanyada del seu marit, el pintor Joan Sunyer. No era viva, però algú, amb encert, l’havia ressuscitada. Ara era la protagonista d’aquest establiment. Algú li havia fet un homenatge. Resulta que la Dolors havia estat la propietària del casalot que fins fa poc restava mig abandonat sota el pont de Vallcarca. Ara, les veïnes del barri, gràcies a la presència de la Dolors, sabem que aquesta casa blanca, on només queden parets i algunes rajoles hidràuliques, va ser el consolat de Dinamarca a Barcelona. Trec el cap entre les reixes. De dins la casa és buida, només hi queda l’estructura. A l’interior de la planta baixa, unes taules de bar apilades i unes quantes cadires. Fa pocs dies, aquesta casa es va obrir al veïnat amb una agenda setmanal d’activitats culturals. Però qui és la dona que ha posat nom a aquesta barra tan moderna del pont........

© VilaWeb