02.12.2024 - 21:40

Actualització: 02.12.2024 - 21:45

Imaginem un àpat qualsevol en un restaurant. Tries el que vols de la carta o un menú tancat de vint-i-pocs, que aviat serà un preu d’agrair. A punt de demanar postres, vénen i et pregunten: “Que voldreu repetir?” Aquesta, amigues, no és una pregunta qualsevol. A les cases, sobretot les de les iaies que havien passat fam, quan van arribar temps millors, el “voldràs repetir?” era una pregunta habitual, d’abundància, ja no hem de patir més. Les nostres mares, modernes elles, van començar, en alguns casos, a comptar calories. En temps d’inflació i de menús degustació, aquesta interrogació no és gens habitual. “Algú voldrà un plateret més de fricandó?” Ho preguntaven diumenge al bar Nou Moderno, de Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta. La companya de taula, clienta habitual, em va resoldre l’astorament: “Ho fan sempre.” “És una manera de fer un homenatge a la iaia Roseta, i cada dia, al marge del menú, tenen una cassola gegant de vedella guisada per als clients.” L’ofereixen com a símbol o també per si algú s’ha quedat amb gana, una deshonra per la gent de l’ofici. El Jepo i la Roseta van fundar el restaurant i ara la néta, la Rosa, juntament amb la Teresa, la mare, són les cuineres i continuen fent el fricandó segons la recepta original de la Roseta. El donen, fora carta, com un obsequi, com una reminiscència del que és, de veritat, ser a casa.

Hi ha menjar que no és (només) gastronomia. Darrerament, em criden l’atenció totes les pràctiques artístiques que prenen el menjar com a punt de partida per a parlar d’altres coses. Un tangible tan clar deriva en un seguit de transcendències incalculables i inabastables. Un dels espais culturals especialitzats de........

© VilaWeb