02.03.2024 - 21:50

Actualització: 02.03.2024 - 21:53

Fa tres dies que escolto el disc Balla la Masurca! de Guillem Gisbert (1981), aquest tros d’escriptor que també fa música. Gisbert, fins fa poc amb Manel, i ara tot sol, escriu d’una manera bella i entenedora històries suggerents. En aquest cas, un Gisbert de quaranta-dos anys s’ha posat a escriure d’una manera lúcida sobre els anys de joventut en moltes de les cançons. Cançons on t’acaba explicant idees a través de petits contes, si vols. Amb personatges que no cal que et facin de mirall, ni que t’hi vegis a tu mateix, per a trobar les cançons ben pensades, ben escrites, ben parides. Gens pretensioses, les trobo, sinó tan delicades com profundes. I, en molts casos, i parlo per a mi, fins i tot poden ser històries que et fan pensar per oposició. No m’hi veig a mi mateix. Ni falta que em fa.

Per exemple, si voleu oposició, aquí en teniu una: a diferència del Guillem Gisbert, un servidor a quaranta anys no vaig fixar la mirada cap a la joventut com ha fet ell en aquest disc. Jo a quaranta anys vaig fixar la mirada cap enrere, sí (un clàssic quan........

© VilaWeb