Gràcies, senyor taxista
28.09.2024 - 21:40
Fa set anys, un taxista va salvar la vida del meu fill. Me’n recordo com si fos ara. Va ser a Barcelona, al carrer de Balmes, diria que amb la Via Augusta, que sortíem d’un sopar. Nosaltres, mare i pare, ben novells, trastejàvem amb els paquets, bosses, cotxets, bolquers i mil coses més que portes quan ets pare, i els entaforàvem dins el taxi. El fill, tres anys encara no, va aprofitar el moment per baixar dels braços, arribar a terra, i posar-se a caminar vorera amunt, deixant-nos enrere a nosaltres, i els paquets. I amunt que anava. Encara el veig, tot patufet, ni parlar del tot no feia, que trenca mà dreta, per donar la volta al taxi, i ja és a l’altura de la matrícula quan reacciono tard: l’infant va cap al carril del carrer de Balmes, on els cotxes agafen velocitat. És la mort segura, el perdo, quan miraculosament apareix el senyor taxista per l’altre flanc, i abans d’obrir els portaequipatges,........
© VilaWeb
visit website