Portem dues setmanes de guerra oberta a l'Orient Mitjà i quin és, de moment, el resultat de l'agressió a l'Iran que van començar el 28 de febrer els EUA i Israel? El règim de la República Islàmica no s'ha enfonsat i, segons l'agència Reuters, els serveis secrets nord-americans reconeixen que no corre el risc de caure ni de rendir-se aviat i tot fa pensar que sobreviurà a aquesta guerra. Per tant, el primer objectiu de Trump i Netanyahu ha fracassat.

Com a resultat del conflicte, tot l'Orient Mitjà està paralitzat i immers en una guerra de gran intensitat. Les petromonarquies del Golf s'enfonsen en la crisi més greu en dècades i una dotzena de països de la regió han rebut atacs iranians de més o menys intensitat.

L'Iraq, per exemple, no pot exportar pràcticament ni gas ni petroli i la seva precària estabilitat trontolla per les múltiples ramificacions que la guerra té dins el país.

Israel està a les portes de tornar a envair el sud del Líban i fins i tot alguns països europeus han hagut d'enviar fragates al Mediterrani Oriental per protegir Xipre.

L'Iran ha tancat l'estret d'Ormuz i com a conseqüència el preu de gas i del petroli s'ha disparat. Malgrat que el cru de l'Orient Mitjà no té el paper predominant que tenia als anys 70, una disrupció de les exportacions allà té encara efectes planetaris. Tot el món paga l'energia més cara i, per tant, sent en carn pròpia els efectes de la decisió de Trump. I ningú creu que els preus hagin de baixar aviat.

El règim iranià ha rebut un càstig militar immens. Li han matat el líder suprem, la cúpula militar, i els bombardejos continus han debilitat molt les capacitats defensiva i ofensiva. No té pràcticament defenses antiaèries i els avions enemics sobrevolen Teheran amb impunitat. La seva marina de guerra està literalment enfonsada i centenars de quarters militars i centres de control arreu del país han quedat destruïts.

Malgrat ser militarment molt inferior, l'Iran ha demostrat que té molta resistència, que és capaç de mantenir el pols lluitant de forma asimètrica i que pot mantenir durant temps l'estat de caos a la regió. Tampoc cap expert veu ara com ara l'oposició amb forces per sortir al carrer i tombar el govern, com insisteix i insta Netanyahu.

Econòmicament, la República Islàmica està provocant la ruïna als països veïns però la seva economia, ja molt fràgil per dècades de sancions i corrupció, està en caiguda lliure i molt probablement entrarà en una greu recessió. Pensem que els seus veïns no poden exportar petroli ni gas però Teheran pràcticament tampoc i els hidrocarburs eren la principal font d'ingressos pel govern.

La República Islàmica està més aïllada que mai. Els estats veïns amb què abans mantenia unes mínimes relacions han vist com ara els atacava, fins i tot Oman, Qatar i Turquia, amb què Teheran tenia una certa proximitat. Com a aliats, li queden la Xina i Rússia, però no li envien pas armes i es limiten a ajudar-lo de forma testimonial.

A l'Iran han mort almenys 1.800 persones, dels quals 150 eren infants en una escola de Minab, i l'ofensiva israeliana al Líban ja en suma quasi 800. Hi ha hagut una vintena més de morts als països del Golf per atacs iranians i un dotze a Israel. Els EUA han perdut cinc avions, 13 militars i uns 150 han resultat ferits. A l'Iran hi ha més de tres milions de desplaçats i prop de 800.000 al Líban.

En definitiva, dues setmanes de guerra han causat la crisi més greu en l'escena internacional des de la invasió russa d'Ucraïna. Clarament, no va en la línia que esperaven Trump i Netanyahu i, el més important, ningú sap com ni quan acabarà una guerra que teòricament havia de ser ràpida.

Quines sortides tenen els........

© TV3 i Catalunya Ràdio