Creat: 19.09.2024 | 05:30

Actualitzat: 19.09.2024 | 05:30

Com ja és habitual, les amigues ens trobem altre cop davant d’una tassa de cafè. Després d’unes setmanes de no deixar-se veure, ha fet cap l’Eulàlia. Tan sols arribar ens etziba: “Estic esgotada. No puc ni amb la meva ànima.” “Què t’ha passat?” Pregunta la Roser, encuriosida. “Als padrins què vols que els passi? Doncs que els nostres fills ens han deixat les criatures durant tot un mes i escaig. Quatre marrecs que no paren ni un segon. Crec que, si d’aquesta el meu home i jo no ens hem mort, ja no ens........

© Segre