Creat: 22.01.2024 | 05:30

Actualitzat: 22.01.2024 | 05:30

Aquest any també, aprofitant la festa de Reis, algú ha volgut recordar que els orígens de la cavalcada de Lleida va lligada a un fet tràgic i absolutament condemnable: l’aleshores alcalde de la ciutat, Joan Rovira Roure, va ser assassinat mesos més tard, l’agost del 1936, justament per haver organitzat la d’aquell any.

Una asseveració que, tot i que incerta, els darrers anys ha circulat àmpliament per diferents mitjans. Una passejada per internet permetria omplir un bon plec de pàgines. Cosa que, ara mateix, no és el meu propòsit. Sí que voldria, però, apuntar alguns dels elements que han anat construint una narrativa sobre la cavalcada de Reis (m’excusaran que no digui Reixos) del 1936 i les seves conseqüències.En primer lloc, s’ha d’assenyalar que en les referències més antigues que es tenen del judici que el Tribunal Popular va fer a Rovira Roure no es diu res de la famosa cavalcada. Es tracta de la crònica que l’endemà va fer el diari del POUM, Combat, i del testimoni d’un funcionari municipal present aquella tarda a la Paeria, el senyor Pons, i que mossèn Viola va recollir en el seu conegut llibre, El martirio de una iglesia. Així, doncs, hom es pot preguntar quan apareix la cavalcada de Reis en aquesta causa. La meva hipòtesi és que l’origen d’aquesta nova narrativa es troba en un article del net del polític lleidatà en què es........

© Segre