Creat: 09.10.2024 | 05:30

Actualitzat: 09.10.2024 | 05:30

Quan hom parla de valors europeus cal referir-se al Tractat de Lisboa o a la Carta de Drets Fonamentals, on s’estableix que “la dignitat de la persona humana no només és en si un dret fonamental, sinó que constitueix la base dels drets fonamentals”. Però si la dignitat humana és un concepte contingent que depèn del moment o de qui ho decideixi d’acord amb el seu poder, cal concloure que la dignitat humana a Europa depèn de la majoria que ostenti el poder, la qual cosa implica que no és un valor permanent. I si no és permanent, no és un valor, perquè obre la porta a interpretacions que poden acabar en veritables aberracions, ja que es tracta d’un principi sense cap consistència.Una cosa semblant ja succeïa a l’antiga Roma, on la dignitat era un concepte fluid, pel fet que podia augmentar, disminuir, perdre’s o tornar-se a aconseguir. No deixava de ser un assumpte personal basat en el poder que hom ostentava. Roma, precisament, va entrar en decadència per l’absència de valors permanents. Per l’absència o per la manca........

© Segre