Mai havia vist tants pagesos junts lluitant per un mateix objectiu», deia Joan Tatjé, un dels agricultors bagencs que va participar en la jornada de protesta de la Catalunya central. La seva reflexió resumeix el sentiment comunitari que s’ha despertat entre la pagesia durant els darrers dies de mobilitzacions per reclamar millores per al sector. La sortida en massa de pagesos i ramaders ha posat en evidència que cal un canvi urgent per garantir la viabilitat de les petites explotacions i, sobretot, per assegurar que hi hagi un futur per als joves que s’incorporen en aquest món.

De fet, una de les grans preocupacions dels pagesos és la necessitat de garantir el relleu generacional. Sobre aquesta qüestió, expliquen que una part del problema és que s’han distanciat tant les formes de fer del camp i la ciutat que tot allò relacionat amb la ruralitat es veu com antic i inservible, mentre que la urbanitat es vincula amb el progrés, la modernitat, el canvi. Tot això fa que molts ja no vegin atractiva la idea de dedicar-se a la terra o sortir a pasturar amb el ramat per les muntanyes, viure una vida senzilla, allunyada de les comoditats, amb la duresa que implica tenir cura del bestiar o de les plantes, faci sol o nevi, sigui laborable o festiu. Però el problema més greu que exposen els pagesos és que hi ha joves amb vocació de convertir-se en agricultors o ramaders que es veuen obligats a renunciar als seus projectes per la dificultat d’accedir a la terra, les traves burocràtiques que troben per muntar una explotació o simplement perquè veuen que el negoci no els sortirà a compte per la pèrdua de rendibilitat de productes com la carn o la llet.

Segons dades de l’any 2022 facilitades pel Departament, només el 9,5% dels pagesos són joves, el 24,5% tenen entre 41 i 55 anys, el 25% en tenen més de 55 i el 41% tenen més de 65 anys. Si es vol revertir aquesta tendència, cal una aposta ferma per resoldre els problemes estructurals que denuncien els pagesos, com la manca d’uns preus justos per als aliments que els fa dependre dels ajuts, l’excessiva burocràcia que se’ls exigeix per dur a terme la seva activitat o la falta de reconeixement cultural de l’ofici. A vegades oblidem que sense ells seria impossible mantenir un paisatge gestionat, tenir aliments de proximitat o conservar unes tradicions i uns sabers que formen part de la nostra història. La seva feina ens recorda d’on venim, però també ens ensenya cap a on hem d’anar si volem ser una societat més autosuficient.