Cada dia passava amb el cotxe pel mateix carrer camí de la feina i es mirava els homes i les dones que seien en els bancs arrenglerats en una de les voreres. Sempre pensava que si anés amb temps també li agradaria estar-hi una estona, en un d’aquests bancs, i no fer res o fer el que feien els altres, que no sabia ben bé què era, però que deuria ser prou interessant com perquè els que ho havien provat repetissin cada dia. Es va passar setmanes i mesos amb aquesta idea al cap. Quan enfilava el carrer mirava per la finestra del cotxe cap als bancs amb un punt d’insatisfacció, que oblidava quan agafava el revolt, però que l’endemà tornava a aparèixer com un........

© Regió7