Ser escriptor valencià és el millor que hi ha. Ho he descobert tard. M’ha costat, les conclusions importants demanen temps, cal madurar-les, sospesar-ne tots els aspectes, i jo, abans, sempre ho veia negre, però he crescut, he eixamplat el camp de vista i, finalment, en bona hora, he vist la llum. Soc —som, col·legues— un privilegiat.

Què necessita un escriptor? Temps, aïllament, concentració... i problemes. No es pot escriure res atractiu si un té la vida fàcil, plaent, feliç. Els esculls són capitals. Diu Orson Welles: “L’enemic de l’art és l’absència de limitacions”. De l’art, però també de la vida. Diu Freud: “He sigut un home afortunat, res, en la vida, m’ha resultat fàcil”. Una vida difícil és........

© El Temps