Poc que es devien imaginar els defensors dels baluards de Sant Pere i de Jonqueres, a l’extrem nord de la muralla de la Barcelona assetjada, que allà mateix es construiria una plaça urbana, que adoptaria el nom d’un bisbe andalús integrat a Catalunya, que acolliria l’expedient X d’un cinema reconvertit a teatre –el Borràs– i d’un gratacel testimoni de la Barcelona de Porcioles –la torre Urquinaona– i que no tindrien l’honor d’acompanyar sant Pere, els ibers laietans, Roger de Llúria, Pau Claris, Ausiàs March, Joan Pere Fontanella i la batalla de Trafalgar en l’imponent relat històric que confluiria en aquell indret. Tampoc devien sospitar que el sòl que trepitjaven seria epicentre per connectar passat i futur, la Ribera, Santa Caterina i Ciutat Vella amb l’Eixample, el port amb els turons i la Catalunya lliure amb........

© El Punt Avui