El llenguatge ho suporta tot, fins i tot la cara dura, la hipocresia i la maldat. Per això l’eufemisme és una eina habitual en la política, perquè molt sovint vol fer passar bou per bèstia grossa. Per exemple, el terme “democràcia popular” entra bé, però la realitat és un totalitarisme descarnat, deshumanitzat i amb un índex de víctimes mortals de desenes de milions de persones. El “nacionalsocialisme” va en la mateixa línia i no caldria entrar en detalls si no fos per comentar un dels seus engendres, la “solució final”, que no amagava altra cosa que........

© El Punt Avui