No descarto que a mesura que faig anys m’estigui tornant més rondinaire, o potser és que els meus filtres es van gastant com es gasten les pastilles de fre d’un cotxe però sense possibilitat de renovar-los. No ho tinc clar, però la realitat és que aquella paciència que vaig creure inesgotable comença a parpellejar i a donar senyals de necessitar una energia que trobo. Tampoc no vull llançar pedres sobre la meva pròpia teulada, que de rancis el món va ple i no seria just........

© El Punt Avui