Des de fa sis dies, tinc nou company de nits. Em ve a visitar de les dotze en endavant, quan m’intueix estirada al llit. Ho fa de forma gairebé furtiva per no aixecar sospites. Com poden imaginar, m’altera el son una mica, o més aviat bastant, però en el fons m’ha fet rejovenir perquè em trasllada a aquelles nits de fa un parell o tres de dècades, quan teníem força per a tot, bé perquè les ganes de farra sempre devoraven el cansament, bé perquè els nadons et........

© El Punt Avui