No, Maria Antonieta (1755-1793), reina de França i esposa de Lluís XVI, de la dinastia dels Habsburg, arxiduquessa d’Àustria i princesa d’Hongria i de Bohèmia, no va ser mai a Catalunya. Però vaig començar el mes de juliol llegint l’extraordinària biografia que en va fer Stefan Zweig (La Segona Perifèria, 2023), i durant tota la lectura no he parat de pensar en el nostre país. Algú podria intuir que la vinculació amb Catalunya l’he trobada en el fet que aquí també tenim el costum de decapitar, ni que sigui metafòricament, els millors lideratges del país. L’article podria anar per aquí, però no. El que m’ha interessat són algunes reflexions tant de la mateixa Maria Antonieta com del biògraf, Stefan Zweig. Pensaments perfectament aplicables a l’actual situació política catalana, resultat també d’un període diguem-ne “prerevolucionari”, només que aquí –de moment– qui va tallar caps no van ser els revolucionaris als reialistes sinó els unionistes als independentistes.

Una primera idea que m’interessa és la que escriu la mateixa Maria Antonieta quan ja està reclosa a les Tulleries, en el seu combat contra la revolució. Diu: “Només la condescendència i la paciència ens poden ajudar.” Però, com observa Zweig, “el temps és un........

© El Punt Avui