Tot i que no es tracti exactament d’un oratori sobre el naixement de Crist, sinó de la salvació dels homes, la tradició l’ha fet seu: no s’entén un Nadal sense El Messies de Händel.

Però hi ha encara una manera més sublim d’escoltar El Messies: acompanyar-la de la lectura de la narració que Stefan Zweig va dedicar-li, un dels moments estel·lars de la humanitat. Si, per casualitat, tenim la sort de sentir alguna versió del Messies Participatiu, aleshores difícilment podrem escapar de l’emoció del moment.

1741. Händel, arruïnat, vell, xacrós, vaga enmig de la boira dels carrers de Londres. Arrossega encara les seqüeles d’una hemorràgia cerebral. Tot sembla acabat per a ell. El rei li ha girat l’esquena; la inspiració, seca com un tronc d’olivera corcat; coixeja i comença a perdre l’oïda. Fa un........

© El Punt Avui