Un dels actes solemnes de la vida universitària són els doctorats honoris causa, l’imponent ritual en què es reconeix l’exemplaritat de les aportacions de persones instigadores en el coneixement que han deixat empremta no només en el camp acadèmic, sinó també amb impacte social.

Sol ser un dia d’agitació. Els doctors van guarnits, hi ha parlaments, música, moments de tensió i de gaudi estètic. A part de guarnir-se de manera majestuosa i de veure els companys movent el birret amb què es revesteixen de manera imprecisa i de vegades còmica, són dies en què la universitat viu amb majúscules el seu sentit d’existir. I se sol encertar amb els candidats a rebre aital honor. Enguany, el premi Nobel de Química David W. MacMillan ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull. En el seu discurs, seriosament articulat i divertit en l’expressió, abans de rebre el diploma, el birret, l’anell i els guants, va explicar d’on ve, i no prové d’una família de químics reputats ni d’empresaris o burgesos.

Aquest professor del Departament de Química de la Universitat de Princeton, a Nova Jersey, als........

© El Punt Avui