La revolució urbana del segle XX, molt més ferotge que la industrial, va convertir la majoria de les ciutats en jardins de ciment, en parcs d’asfalt i en places granítiques. Va començar una greu transformació dels espais ciutadans, basada en la falsa premissa que la natura s’havia d’integrar a les necessitats humanes, i no permetre que fos la natura qui condicionés a l’home. Un fracàs! Ha estat un fracàs absolut! L’emergència climàtica demostra que som nosaltres els qui ens hem d’integrar a la natura. Girona n’és un exemple escandalós. Qualsevol ciutat xalaria per........

© El Punt Avui