L’any passat ja va haver de presentar una moció de confiança per tirar els pressupostos endavant i sembla que aquest any haurà de fer el mateix, perquè no hi ha cap partit de l’oposició que li doni suport.

Sílvia Orriols, actual alcaldessa de Ripoll i líder indiscutible d’Aliança Catalana, governa amb una minoria esfereïdora; el seu partit compta amb 6 regidors dels 17 que formen el consistori i no té el suport de cap altra formació a causa de la seva ideologia i del que representa.

Després de les eleccions del 2023, va poder ser elegida alcaldessa perquè la resta de partits no van aconseguir posar-se d’acord per formar govern; en ser la força més votada, va ser investida per manca d’alternativa.

Junts, que va quedar en segona posició, va renunciar a encapçalar una coalició per governar perquè va considerar que havia rebut un vot de càstig. El darrer alcalde de Junts, Jordi Munell, havia governat amb comoditat: primer amb majoria absoluta, amb 11 regidors (2015), i després amb majoria simple, amb 8 regidors (2019); mentre que en les eleccions del 2023, la seva successora, Manoli Vega, només en va obtenir 3.

En aquell resultat del 2023 hi van tenir un efecte claríssim els atemptats del 17-A del 2017, protagonitzats, en bona part, per un grup de joves de la ciutat que, pel que sembla, havien estat captats per l’imam Abdelbaki es-Satty. Els ripollesos van entrar en estat de xoc en saber que havien conviscut amb els autors d’aquella massacre; joves que s’havien criat a Ripoll i dels quals ningú no sospitava res.

Aquell xoc es va percebre clarament en les eleccions municipals del 2023. Es va produir una divisió de l’electorat i qui va obtenir més vots va ser Aliança Catalana, de Sílvia Orriols. Era un partit creat el 2020, que es presentava per primera vegada, assumint un independentisme més dur, amb un discurs molt centrat en immigració i seguretat, i amb una crítica clara als partits independentistes tradicionals.

Aquella victòria, encara que fos per la mínima, va permetre a Aliança Catalana aspirar a obtenir representació al Parlament de Catalunya i, a les primeres de canvi, el 2024, va aconseguir dos escons, fet que va facilitar a Sílvia Orriols passar de la política local a la nacional.

Però governar a Ripoll no ha estat un camí fàcil per a l’actual alcaldessa, que no ha aconseguit cap complicitat amb els partits de l’oposició; segurament per falta d’empatia, però també per les polítiques relacionades amb immigració i seguretat, que no són ben vistes pels altres partits.

Justament aquest dimarts s’ha de debatre el pressupost ordinari, i tot sembla indicar que passarà com l’any passat: els partits de l’oposició hi votaran en contra. Si això passa, Orriols podrà tornar a activar el “botó nuclear” de la moció de confiança. L’any passat ho va fer i tampoc la va aconseguir, però, com que els partits de l’oposició no es van posar d’acord per presentar una moció de censura amb un candidat alternatiu, Orriols es va mantenir en el càrrec i els pressupostos van quedar aprovats automàticament.

És a dir, la història es repetia. Els partits de l’oposició, que havien estat incapaços de posar-se d’acord en una alternativa de govern després de les eleccions, tornaven a demostrar les diferències que els separaven i que feien impossible formar un govern amb polítiques diferents de les d’Aliança Catalana.

Veurem si aquesta vegada passa el mateix. Si és així, els partits de l’oposició de Ripoll –Junts, ERC, el PSC, la CUP i Som-hi Ripoll– no podran dir que no han tingut oportunitats per formar una majoria alternativa de govern; podran dir, això sí, que han deixat sola Aliança Catalana, i Sílvia Orriols podrà comprovar novament la seva immensa solitud.

© El Punt Avui