Va escriure Josep Pla, hàbil observador de la realitat que l’envoltava, que coneixia dues espècies de caçadors de bolets: el que hi va tot sol i els que hi van en grup, perquè, ja llavors, anar a bosc s’havia convertit en un activitat social que costava pocs diners i a vegades omplia plats en èpoques tan complicades com quan va escriure Les hores (1953). El llarg cap de setmana de Tots Sants vaig coincidir amb bons amics amb una taula entremig, i, és clar, un d’ells havia sortit a caçar bolets. Va trobar molts camagrocs, que el van fer content perquè els va posar a assecar i tenia condiment per als guisats i platillos per almenys dos anys. Es va queixar que no havia trobat rovellons ni pinetells, però mantenia l’esperança que, amb les pluges que ja havien arribat, sortís alguna........

© El Punt Avui