A començaments dels anys vuitanta, per un canvi de domicili a mig curs per la feina del pare, vaig haver d’anar a un col·legi de monges. Va ser un xoc important, venint com venia d’una escola molt petita, mixta, que les dècades anteriors havia mantingut la normalitat del català gràcies a l’esforç d’un antic mestre de la República. Per mi era normal que tres cursos diferents de nenes i nens estudiéssim plegats en una sola aula d’uns baixos sense pati. Tots ens coneixíem, els grans ajudaven els petits, i ens feien........

© El Punt Avui