És difícil no analitzar amb simpatia les actuacions proposades pel govern central (entorn de 10.600 milions d’euros) per apaivagar els estralls de la desgràcia patida per l’infortunat País Valencià. Fa mal al cor veure la pobra gent que ho ha perdut gairebé tot per la calamitat del clima i la imperícia dels nostres gestors, fet que, sens dubte, desequilibrarà la vida i el sentiment d’alguns per sempre.

La primera cosa que cal reclamar en aquesta situació és generositat. Això vol dir treure el bazuca, com es deia quan s’ajudava les entitats financeres, i ajudar tant com es pugui els afectats. No toca, ara, mirar prim i pelar la ceba: hi ha persones en condicions precàries i el temps els juga en contra, fent més profunda la manca de possibilitats de reparació. Vull dir, però, que la mobilització social observada, les cues momentànies de caminants amb pics i pales, aquestes caixes de cartró que apareixen arreu amb gent que hi mata hores, la solidaritat “del poble per al poble”..., en part, m’entristeixen. De fet, equivalen a reconèixer que les institucions no funcionen, creixent així la desconfiança en els nostres gestors. Es tracta d’un voluntarisme excessiu en molts aspectes, que porta que els estudiants demanin la cancel·lació........

© El Punt Avui