Com molts conceptes teòrics que passen al llenguatge quotidià, la noció d’extrema dreta ha estat sobreutilitzada i avui genera més confusió que no pas claredat. La noció efectivament barreja populisme, dreta alternativa (alt-right), feixisme, supremacisme, conservadorisme, nacionalisme, tradicionalisme cristià, antifeminisme, islamofòbia, homofòbia, racisme, etc. Tanmateix, no té cap utilitat (des del punt de vista analític) agrupar sota aquesta única etiqueta tot allò que ens sembla reprovable moralment o políticament. Més aviat s’ha de buidar el terme de la seva càrrega normativa, de manera que el fenomen que descriu pugui ser aprehès empíricament. L’extrema dreta és de dreta perquè es basa en una concepció desigual de la vida i de la societat; és extrema perquè rebutja les institucions socials i adopta una posició revolucionària. També cal reconèixer que, fins i tot definida estrictament, l’extrema dreta és lluny de formar un bloc monolític. Entre els seus diferents corrents, les fonts de discòrdia són variades: el lloc i la forma de la religió (laics, catòlics tradicionalistes, catòlics culturals, pagans),........

© El Punt Avui