Era el 29 de febrer del 1976. Diumenge. La convocatòria –una targeta amb un número per motius de clandestinitat– circulava feia un parell de dies i convidava tots els nuclis llibertaris interessats en la reconstrucció de la Confederació Nacional del Treball (fundada a Barcelona l’1 de novembre del 1910, sindicat majoritari a Catalunya durant la Segona República i la Guerra Civil, sotmesa a una duríssima repressió i obligada a la il·legalitat durant la Dictadura) a participar en una assemblea ampliada de sindicats, locals, grups i militants per discutir entorn dels criteris organitzatius, les tàctiques d’acció sindical i els plantejaments reivindicatius davant de la nova realitat socioeconòmica –el primer govern del rei Juan Carlos I era la continuació del darrer del franquisme i Carlos Arias Navarro seguia com a president del govern– i sobre la qüestió de la unitat o la pluralitat sindical. La primera cita era a les 6 del matí i, depenent de com li havia arribat la convocatòria a cadascú, el lloc de trobada era diferent. Entre aquests llocs hi havia una cafeteria a la plaça de Sants –avui desapareguda– i des d’allí noves cites pels carrers del barri per........

© El Punt Avui