“Una nena trista al mirall em mira amb prudència i no vol parlar. Hi ha un monstre gris a la cuina que ho trenca tot, que no para de cridar. Tinc una mà al coll que amb subtilesa m’impedeix respirar. Una bena em tapa els ulls. Puc ensumar la por i s’apropa. Tinc un nus a les cordes que m’embruta la veu quan canto. Tinc una culpa que em pressiona, se’m posa a les espatlles i em costa caminar.........

© El Punt Avui