Hi ha persones que ens obliguen a mirar, i a mirar des d’un altre lloc. I avui, entre aquestes persones, hi ha la Maixabel Lasa. La Maixabel va perdre el seu marit, Juan María Jáuregui, assassinat per ETA, i anys després va fer una cosa que probablement molta gent no entén; va acceptar seure davant d’un dels homes que havia participat en aquell assassinat. S’hi va asseure durant 3 hores i el va mirar als ulls. No per oblidar, no per justificar, no perquè el dolor hagués desaparegut, sinó per mirar-lo.

I potser aquí........

© El Periódico (CAT)