Ara que qualsevol persona armada amb un tuit s’ha convertit en experta en política internacional, una de les idees més repetides és que la mort de Nazrallah serà l’espoleta d’una gran foguera a l’Orient Mitjà. No cal dir que la majoria repeteixen els dogmes coneguts: Israel vol ocupar el Líban; Netanyahu és un incendiari; l’objectiu és la guerra. Atès que l’odi a Israel s’ha convertit en una nova religió, és difícil anar en contra d’aquests grans mantres que inunden micròfons i xarxes socials, sovint en una demostració viral d’ignorància.

Però, i si fos a l’inrevés? I si la mort de Nasrallah i la resta d’accions militars d’aquests dies fossin un poderós extintor perquè la guerra no vagi a pitjor? D’entrada, cal fer un preàmbul. Després de la matança perpetrada per Hamàs el 7 d’octubre, els atacs permanents des del Iemen, l’Iraq, Síria i des del sud del Líban contra posicions israelianes, tots ells alimentats i finançats pel mastermind Iran, no feien preveure una escalada bèl·lica? Aquests que ara s’alarmen per les accions d’Israel creien que el país es........

© El Periódico (CAT)