Ja fa dies que la mare ens ha passat la monumental llista d’ingredients per al brou de Nadal, per tal que ho tinguem tot a punt. Malgrat els seus noranta anys, és ella qui prepara el brou cada any, no fos cas que algú de nosaltres, aprenents maldestres, esguerréssim aital subtil operació. Sobra dir que es tracta d’un festival càrnic per a una persona com jo, que no menja carn. Però, si em perdonen la llicència personal, la meva mare és més important que les meves conviccions, i un dia a l’any em permeto gaudir de l’exquisidesa d’un brou espès que alimenta només olorar-lo i que està fet amb la saviesa immemorial de la tradició familiar.

El brou de Nadal. Personalment és la meva magdalena proustiana, el disc dur que guarda la memòria familiar, i quan la mare comença a remenar per la cuina, i durant hores amoroseix amb cura l’ebullició, la casa s’omple d’una olor atàvica que conté tots els Nadals que hem passat junts. Aquest brou és l’aroma de la vida compartida, un llenguatge subtil que ens parla sense necessitat de paraules, una simple sopa que és un univers........

© El Periódico (CAT)