M’interessen els mancs i les manques des que era petit, potser perquè l’absència de la mà metaforitza una amputació que no és visible que m’afecta. Em temo que soc un manc psicològic, potser tots ho siguem. Ara bé, atès que vivim en una cultura biologicista, prestem poca atenció a les carències d’ordre anímic perquè no es veuen. Dic que prestem poca atenció a aquest tipus de carències i potser m’equivoqui. De fet, l’objectiu dels tests psicotècnics que s’han de superar per entrar a treballar en qualsevol empresa no és cap altre que el........

© El Periódico (CAT)