Salvador Illa porta ja cent dies. Permeten constatar algunes coses. La primera és que, com amb Tarradellas, Pujol i Maragall, la seva personalitat transcendeix els límits partidistes. La seva gran força és el tarannà de mà estesa. No era fàcil, com a ministre de Sanitat, sortir ben parat d’una pandèmia que va obligar els espanyols a confinar-se. Però Illa –fins a llavors desconegut– va aprovar l’assignatura. Fins al punt que el PSC el va fer el seu candidat en les eleccions del 2021. I va fer del PSC –donat per mort pels profetes del procés– la primera força amb 33 diputats (16 més). I l’èxit es va repetir aquest any al saltar a 42 escons i augmentar el seu avantatge sobre Junts i ERC.

La seva política de mà estesa és gairebé una........

© El Periódico (CAT)