Un fantasma recorre Europa i té nom: el gran reemplaçament. La substitució de la cultura judeocristiana per la musulmana. El que semblava un ganxo per a una novel·la d’Houellebecq ha calat en milions d’europeus, que associen aquest suposat perill a la immigració. ¿Com es respon a aquesta falsedat i a la incertesa que provoca? Sens dubte, no n’hi ha prou amb el bonisme característic de la cultura progressista. Ni amb la denúncia de la islamofòbia, necessària però insuficient. Tampoc n’hi ha prou de negar la mentida en la qual està aixecada la ximpleria del gran reemplaçament: els musulmans són menys del 6% de la població europea. ¿Què hi fa? Al món d’avui no n’hi ha prou de desmentir mentides. S’han d’atendre les percepcions, perquè aquestes acaben formant part de la realitat. Per exemple, col·locant l’extrema dreta en el poder. La resposta es troba en una política migratòria integral, eficient, europea, basada en fets i drets, en necessitats i valors. És un dels grans reptes de la UE. Per a la democràcia, és qüestió de vida o........

© El Periódico (CAT)