Borja Sánchez Trillo - EFE

Deu ser que per Nadal afloren els bons sentiments. L’altre dia un personatge dels que tallen el bacallà cultural a la meva ciutat -dit sigui de passada, poc bacallà cultural hi ha aquí, més aviat és un seitó cultural- em va assegurar que havia felicitat en Javier Cercas pel seu recent nomenament com a membre de la RAE.

–Li vaig escriure dient-li "A pesar de tot, enhorabona" (sic) –em va revelar l’home, sens dubte satisfet pel seu gest de bona voluntat.

Noti’s el bon cor del meu interlocutor, que va perdonar a en Cercas tots els pecats, totes les faltes i totes les putades. He de confessar que em van aflorar les llàgrimes als ulls i que vaig estar a punt d’abraçar aquest guru cultural. Si me’n vaig abstenir va ser només perquè, de natural curiós, vaig preferir preguntar-li què abastava aquest "a pesar de tot": volia conèixer quines inimaginables canallades havia fet en Cercas a aquest honrat ciutadà, que ara li eren perdonades.

–Ja ho saps –va ser la seva........

© El Periódico (CAT)