A Dios rogando y con el mazo dando

El Papa León XIV preside la celebración de la Santa Misa multitudinaria, a 12 de junio de 2026, en Santa Cruz de Tenerife, Islas Canarias (España). Esta histórica eucaristía al aire libre, desarrollada en la explanada del puerto de la capital tinerfeña, r / Germán L. Maymo/ACFI - Europa Press

Hi ha una imatge d’aquests darrers dies que no em trec del cap. El Congrés dels Diputats dempeus, aplaudint durant set minuts les paraules del papa Lleó XIV sobre la immigració. Els escons de la dreta i de la ultradreta participant amb entusiasme d’una ovació dedicada a un discurs que reclamava una política migratòria guiada per la dignitat humana, que advertia dels perills dels discursos d’odi i que recordava una cosa tant elemental com revolucionària: cap ésser humà no és il·legal.

Tres dies després, el mateix papa viatjava a Canàries per posar rostre al drama de la ruta atlàntica, per abraçar persones que han arriscat la vida a la mar i per recordar a Europa que darrere les estadístiques hi ha històries, famílies i sofriment. Mentrestant, a Brussel·les, avançava un nou Reglament de Retorn que representa un pas més en la deshumanització de la política migratòria europea: amplia els períodes d’internament de persones que no han comès cap delicte, facilita deportacions amb menys garanties i consolida l’externalització de les fronteres cap a països tercers, sovint amb estàndards democràtics i de drets humans més que qüestionables. És una norma que assumeix que qui arriba cercant una vida millor ha........

© Diario de Mallorca