Setmana Santa, tradició i folklore

Charlton Heston en Ben Hur / Ben Hur

En aquests dies ens hem fet un tip de processons, de caperutxes, de penitents arrossegant cadenes, d’encontres entre la Verge i el Fill, tamborinades ací i allà, himnes nacionals i regionals, saetes, el Crist de Mena, misses, viacrucis i tota classe de manifestacions religioses sustentades per la tradició i el folklore, escampades per tota la geografia de l’Estat espanyol i, per acabar-ho d’adobar, el rei emèrit fotografiat amb una colla de toreros a Sevilla. Sembla que la Setmana Santa és tota ella una explosió del sentiment religiós que sovint no s’acaba d’explicar o entendre racionalment, perquè no hi ha continuïtat entre l’entusiasme efervescent que provoca i la vida que es porta després d’aquests esdeveniments. Potser és pura estètica, una posada en escena espectacular que pot arribar a commoure fins i tot als més escèptics. La foto del rei amb els toreros, no commou a ningú, almenys a mi, ja que no soc ni entusiasta de la tauromàquia ni de la monarquia. Cada any, per aquestes èpoques, passa més o menys el mateix, el folklore i la tradició prenen els carrers en multituds de processons, tot i que hi ha més gent que mira que no pas aquella que participa espiritualment. Cert, és la tradició; però a vegades s’empra com a simple excusa per a evitar que evolucioni —recordeu-vos de la Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Sagunt, que només admet homes—, ancorada en el passat i posant entrebancs a la participació de les dones. Si sempre ha estat així, aleshores per què hem de canviar. ‘Traditio dixit’; és a dir, així ho diu la tradició. Immobilisme.

Els canals televisius també ens ha ofert el mateix de sempre, pel·lícules que passen de Nadal cap a la Setmana Santa i viceversa, talment com un cercle viciós. Alguns exemples de films que es repeteixen: la saga El senyor dels anells, ara en versió ampliada; Els Deu manaments; Ben-Hur, el de Charlton Heston, la versió moderna no l’arriba a la sola de la sabata; la Túnica sagrada; Rei de reis; Sense perdó, de Clint Eastwood; el Jesús de Natzaret, de Pasolini; L’última temptació de Crist, de Martin Scorsese; La passió de Crist, de Mel Gibson i tantes altres de temàtica religiosa o semblants a Els diumenges, i també documentals afins. Per tant, hem anat ben servits. I després, tenim a Rosalía de gira per l’Estat espanyol amb la seva estètica cabalística, amb confessionari inclòs, que no deixa a ningú indiferent. És clar, també ens trobem amb persones que es queixen de l’excés de religiositat en un estat que es considera aconfessional, que no vol dir laic —no confonguem els dos termes—, la Constitució espanyola (art. 16) manifesta que «Cap confessió tindrà caràcter estatal», a saber que garanteix la llibertat religiosa i de culte, i que, des d’una mirada teòrica, no té cap preferència per cap religió amb arrelament històric o no. Alguns apunten cap a un ‘laïcisme positiu’. Pràcticament, hi ha poques diferències entre un estat anomenat aconfessional i un altre que es confessa laic. En ambdós conceptes, la separació entre Església i Estat és clara; ara bé, les creences socials hi són ben presents. Totes han de ser tractades per igual; tanmateix, sabem que no ha estat així, perquè el cristianisme catòlic ha tingut més presència que cap altre, per a bé o per a mal, tal com ens ha mostrat la història més recent. Tots sabem els esforços que feren els filòsofs de la Il·lustració per a construir una modernitat on la raó fos l’únic déu i així confinar definitivament les religions a l’ostracisme, però això no ha anat així, ans al contrari, adquireixen més rellevància, si cal, gràcies a altres formes religioses que funcionen psicològicament com a sistemes de creences, allunyant-se així de l’experiència religiosa profunda. Les religions en l’àmbit públic s’han de sotmetre a les veritats ètiques, diu José Antonio Marina, però no es poden ni imposar ni erradicar-les a la força, mentre romanguin en l’àmbit més íntim d’un mateix, car les seves conseqüències no perjudiquen a ningú, tot i que reclamen una presència pública dels valors religiosos. Ni tan sols la democratització o la mateixa modernització de les societats han fet retrocedir a les religions, simplement resten amb modificacions, a la recerca d’un nou paradigma que ho capgiri tot. Esperem que vagin molt més enllà que el simple fet d’organitzar viatges a Lorda. Les manifestacions religioses típiques de la Setmana Santa són viscudes des d’una intensa experiència subjectiva i afectiva on les persones prenen consciència d’estar unides a realitats suprasensibles o a forces que les superen, però que reivindiquen la seva autonomia, sense oblidar la dimensió vertical i plural de la realitat. És una realitat, si em permeteu dir-ho, holística que no és fruit d’una moda, que es pot convertir en frívola i superficial. Recordo a una persona que, tot i no ser de missa setmanal, quan arribava l’època de les processons, hi participava activament. Deia que allà, quan s’introduïa la caperutxa en el cap —lluny de mirades i coneguts—, entrava en una altra realitat i podia reflexionar sobre la seva vida. Cadascú té el seu estil propi per anar cap endins.

El fallecido en el accidente de moto en Sóller era el dueño del bar del mercado

La Reina Sofía no pudo fotografiarse junto a sus hijas en la Catedral

Panaderías que resisten en Palma: 'Si no hay continuidad, se puede convertir en un producto muy de lujo

El conflicto en Irán tensiona el turismo de lujo en Mallorca: 'Habrá más inconvenientes que ventajas

Los acuíferos de Mallorca, bajo la sombra de los nitratos: todas las aguas subterráneas de la isla están contaminadas

Estalla la tensión en un autobús del TIB de Mallorca y una vecina se enfrenta a los turistas: “No estamos de vacaciones, vivimos aquí”

Chema Martínez: «Me encanta que alguien me diga que empezó a correr gracias a mí»

Un pueblo de Mallorca, el 'más bonito' para viajar este mes de abril según National Geographic

Sarah Mullally, marchar para no pudrirse

Llama la atención, 13 de abril de 2026

Bartomeu Oliver Sitjar

Lleno total en el centro de Palma

Abierto el plazo de ayudas a personas con discapacidad

Quan pedalar col·lapsa les carreteres de la Serra de Tramuntana

© Diario de Mallorca