Vilademuls és un dels municipis més extensos de les comarques gironines, amb 62 km² de terme municipal. Quan l’any 2017 l’ajuntament va tramitar el seu POUM, aspirava a desenvolupar-hi un polígon industrial. La Generalitat ho va descartar. El motiu era clar: a la demarcació de Girona hi ha un excés de sòl industrial -més de 300 polígons en poc més de 200 municipis- i el Pla Territorial de les Comarques Gironines (2010) reservava per a Vilademuls una vocació paisatgística i rural, basada en el seu mosaic agroforestal i en la xarxa de petits nuclis i masies disseminades.

Ara el debat ha canviat. Amb el Pla Territorial d’Energies Renovables (Plater), a Vilademuls se li proposa destinar unes 300 hectàrees a parcs solars d’un total de 6.200 hectàrees de terme. El municipi presenta condicions ideals per la seva proximitat a la MAT i a la subestació de Medinyà, així com per grans extensions de terreny relativament planer. I es tracta d’una activitat amb un dèficit enorme a Girona, on les renovables no arriben ni a l’1% de l’energia consumida.

Per a un municipi de menys de mil habitants i amb un pressupost anual d’uns 900.000 euros, la implantació de renovables podria representar una oportunitat extraordinària. Només amb una ordenança fiscal ben dissenyada, els ingressos municipals es podrien multiplicar per sis. Això permetria passar d’un ajuntament amb dificultats per mantenir serveis bàsics i sense capacitat tècnica ni inversora, a una administració local amb recursos per afrontar necessitats socials, millorar infraestructures i reforçar serveis públics.

El procés tot just comença. En poques setmanes el Plater entrarà en exposició pública, un període de quatre mesos que permetrà a l’ajuntament i als veïns identificar quins espais tenen més consens social i aptitud ambiental per acollir instal·lacions, evitant els indrets amb major impacte visual. Posteriorment, el municipi haurà d’adaptar el seu POUM per concretar encara més on sí i on no poden situar-se plaques i línies elèctriques. I fins i tot llavors, els projectes dependran de la capacitat de la xarxa elèctrica, que s’anirà ampliant progressivament. Poden passar anys abans no es materialitzi el primer parc solar al municipi.

Malgrat tot això, l’ajuntament ha optat per oposar-se frontalment al Plater. Juntament amb els consistoris de Viladasens, Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls, organitza aquest divendres un acte informatiu que sembla més orientat a generar alarma que no pas a fomentar un debat serè. L’acte no compta amb cap participació de la Generalitat ni amb ponències de caràcter científico-tècnic. El cartell de convocatòria, amb un paisatge eòlic coronat per una calavera, ho diu tot: per a aquests ajuntaments, les renovables representen la mort.

És legítim discrepar sobre com desplegar la transició energètica. El que és difícil d’acceptar és que siguin les mateixes institucions públiques que haurien d’encapçalar-la les que alimentin la lògica del «aquí no».

El mínim que es podria esperar dels nostres ajuntaments és rigor tècnic i voluntat de treballar -encara que sigui des de la crítica- perquè la transformació energètica sigui possible. D’aquesta transformació depenen el futur de la nostra economia, dels serveis públics i de la justícia social del país. I no és una opció ideològica: és el resultat dels mandats de la Llei de Canvi Climàtic i dels acords aprovats per àmplia majoria al Parlament davant l’escalfament global.

A més, a diferència de moltes altres activitats econòmiques que ocupen sòl rural -indústria, granges intensives, logística o infraestructures turístiques-, les plaques solars no contaminen l’aire, no generen residus ni males olors ni soroll, no intoxiquen aqüífers, no requereixen grans pavimentacions ni moviments de terres, i no provoquen trànsit constant de camions ni gentrificació. I tenen una altra virtut clau: són reversibles. Quan acabin la seva vida útil, en uns trenta anys, es poden retirar en poques setmanes i el sòl pot recuperar altres usos.

Si estem d’acord en deixar enrere l’era de cremar petroli per apostar per una energia neta i segura cal implicar-se i liderar aquest canvi també des dels ajuntaments i des de la ciutadania. Situar-se en el rebuig sistemàtic i en la insolidaritat energètica amb el país no aporta cap solució. En canvi, amb les renovables, Vilademuls i molts altres pobles rurals catalans poden esdevenir municipis amb recursos, amb una activitat econòmica sostenible i sense impactes contaminants. Deixarem perdre aquesta oportunitat?

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona