Brins d’esperança
Vivim en una societat on tot sembla efímer, provisional i inconsistent, on sembla que no hi pot haver confiança en res, ni principis estables en cap àmbit, i on es qüestiona tot, siguin persones, organitzacions o institucions, exigint molt dels altres i donant poc nosaltres. Per altra banda, se sobrevalora i s’admira l’èxit momentani, individual o de grups particulars, i s’oblida el treball anònim i senzill de la immensa majoria que, amb retribucions escasses i mínim reconeixement, si el tenen, són els que mantenen viva l’espurna d’una societat millor.
Semblava que el temps de la llei del més fort s’havia superat i era propi de temps passats. No obstant, les notícies inquietants i preocupants de cada dia posen en........
