El passeig d’en Canalejas segueix l’Onyar, amb una balustrada i un rengle de til·lers madurs. Ara, aquests arbres declinen branques cap al riu, com una pantalla, talment uns desmais. Fa molta calor i aquestes capçades atípiques envolten el caminant d’una ombra frescal. És novetat: antany la rutina municipal hauria esbandit les branques heterodoxes. Ara, algú més despert les modula per protegir-nos eficaçment.

A prop, en canvi, els joves ginkgos de la Plaça Independència encara no s’han fet prou per a atenuar la solellada; cal arrecerar-se sota l’arquitectura porxada. Enllà, la Devesa generosa però vella i xacrosa acull amb un microclima més suau. Entremig, tot de gent pedala i camina sota el viaducte del tren, seguint l’ombra per a fer el seu trajecte.

Fa calor i en farà més. I doncs, en farem prou amb els arbres? Amb arbres que cal regar i triguen a........

© Diari de Girona