Un jove contempla pisos en venda i lloguer d’una immobiliària. / ELISENDA PONS

Abraham Lincoln va definir demagògia com «la capacitat de vestir les idees menors amb les paraules grans». De paraules gruixudes, en tenim moltes; d’idees, cada cop menys, ni tan sols menors. En canvi, sí que hem assistit aquests últims dies a la representació una antologia de la demagògia i el populisme amb el desnonament de Maricarmen. Estem acostumats als excessos verbals en mítings i campanyes electorals, i, des de fa uns anys, també a cada sessió parlamentària, on la desqualificació i l’insult han desplaçat la ironia i el sarcasme, que caracteritzen al bon parlamentari. El que costa d’entendre, tot i que ja res ens hauria de sorprendre, és que hagi pogut sortir d’un Consell de Ministres un text tan maldestre, tan potiner, tan demagògic, com el de l’exposició de motius d’un dels dos decrets sobre habitatge, finalment rebutjats al Congrés.

No és cap notícia falsa, això s’ha publicat al BOE, amb la signatura de Pedro Sánchez: «Mari Carmen és una dona vulnerable de 87 anys, víctima d’una legislació masclista i retrògrada procedent d’una dictadura i........

© Diari de Girona