No sé en quin moment em vaig posar a seguir a la periodista Cristina Fallarás a Instagram. Crec que va ser després que saltés el cas d’Íñigo Errejón. Des d’aquell dia, cada vegada que obro aquesta xarxa social, em topo amb testimonis de dones que fan posar els pèls de punta. No sé quants en penja cada dia. Miro una data a l’atzar: vint posts. Vint històries de dones de totes les edats i totes les condicions socials que esgarrifen. La Cristina Fallarás es limita a fer captures de pantalla, no toca ni edita res (només ratlla algun nom per tal de mantenir l’anonimat). Els textos apareixen amb faltes, amb incongruències, amb errors. Però amb tota la seva força i la seva duresa.

M’adono que les meves emocions han anat canviant amb el temps. Els primers dies, sentia estupefacció,........

© Diari de Girona