“Il y a des jours, des mois, des années interminables où il ne se passe presque rien. Il y a des minutes et des secondes qui contiennent tout un monde.”
En el seu llibre Voyez comme on danse (Robert Laffont, 2001) Jean d’Ormesson va escriure aquestes paraules que romanen en la memòria dels que el vam llegir.
Són paraules adequades a les circumstàncies actuals, com si el pendent de la vida política andorrana llisqués irremeiablement entre els nostres dits, sotmesa a les “aigües glaçades del càlcul egoista” tal com el van descriure Marx i Engels al seu Manifest del segle XIX.
Així doncs, ja hi som, al llindar de la prova de la veritat tan important que totes les fórmules saberudes s’esfumen darrera la gravetat del moment.
Decidint si cal embrancar-se positivament a la Unió Europea, donant el seu vist i plau a l’associació, o bé si vol girar-s’hi d’esquena per intentar –no dic pas aconseguir– mantenir la inestable........

© BonDia