04.11.2024 - 21:40

Actualització: 05.11.2024 - 00:30

La vice-presidenta Kamala Harris, del Partit Demòcrata, i l’ex-president Donald Trump, del Partit Republicà, competiran avui a les urnes pel càrrec més important del planeta –el de quaranta-setè president dels Estats Units– en unes eleccions excepcionalment renyides en què no es pot descartar pràcticament cap hipòtesi. El resultat de les eleccions, que arriben en un clima polític d’alt voltatge, no tan sols decidirà el destí del país per als quatre anys vinents, sinó que també dictarà el ritmes de la política internacional a curt i mitjà termini.

El Partit Demòcrata ha aconseguit la majoria del vot en set de les darreres vuit eleccions presidencials, i és probable que la majoria d’electors nord-americans es tornin a decantar pel partit de Kamala Harris en aquestes eleccions.

Però això no vol dir, ni de bon tros, que els demòcrates tinguin la victòria assegurada. El resultat final de les eleccions no es decideix segons el percentatge de suports que obtingui cada candidat, com passa en alguns altres països, sinó per la quantitat de “vots” al col·legi electoral que aconsegueixi cadascun. A cada estat se li assigna una quantitat concreta de vots segons el seu pes demogràfic, i el primer candidat que hi obtingui una majoria simple (és a dir, 270 o més) és coronat guanyador.

Per a obtenir tots els vots electorals d’un estat, el candidat simplement s’ha d’encarregar de guanyar-lo per majoria simple: el 2020, per exemple, Biden va guanyar a l’estat de Geòrgia per una diferència de tan sols un 0,23% respecte de Trump, és a dir, menys de 12.000 vots, però el resultat li va servir per a endur-se els setze vots de l’estat al col·legi electoral. Nebraska i Maine són els dos únics estats que no es regeixen per aquest sistema: en ambdós casos, els vots electorals de l’estat es divideixen proporcionalment entre els districtes electorals de l’estat.

Això, en resum, vol dir que és perfectament possible que un candidat guanyi les eleccions sense obtenir la majoria dels vots, com ja va passar l’any 2016 amb Donald Trump (46,1% dels vots) i l’any 2000 amb George W. Bush (47,9% dels vots).

Electoralment, no tots els estats són considerats “competitius”. Llevat d’una sorpresa majúscula, Harris guanyarà els 54 vots de Califòrnia, un estat històricament demòcrata, i els 40 vots de Texas, un estat especialment afí als republicans, seran per a Trump.

Això obliga els candidats a centrar-se en un grapat d’estats, també anomenats “estats frontissa” o “estats en disputa”, en què els sondatges preveuen que el resultat sigui més ajustat. En aquestes eleccions n’hi ha set que es consideren frontissa: Arizona, Carolina del Nord, Geòrgia, Michigan, Nevada, Pensilvània i Wisconsin. D’aquests, Pensilvània és el que té més vots al col·legi electoral (19), per la qual cosa és considerat pels analistes com l’estat que podria decidir el resultat final dels comicis, fins i tot abans que se sàpiga el........

© VilaWeb