Creat: 21.03.2026 | 05:36

Actualitzat: 21.03.2026 | 05:36

Hi ha símbols que expliquen una ciutat sencera. La Seu Vella n’és un. No només per la seva silueta inconfusible, que dibuixa l’horitzó de Lleida des de fa segles, sinó perquè al seu voltant s’hi ha anat condensant una part essencial de la nostra història, de la nostra memòria i també de la nostra manera d’entendre el futur. Aquesta setmana, del 18 al 20 de març, el Congrés del Turó de la Seu Vella torna a situar aquest espai al centre del debat col·lectiu, amb la voluntat de repensar-lo des d’una mirada interdisciplinària i oberta.

No és un fet menor. L’any 1991, el primer Congrés de la Seu Vella de Lleida va marcar una fita en l’estudi, la reivindicació i la projecció del monument. Ho va fer gràcies a l’impuls de persones que van saber veure-hi més enllà del present immediat i comprometre’s amb el futur de Lleida. Entre elles, vull recordar especialment Frederic Vilà Tornos –també des d’un record personal i familiar–, com a motor d’aquell congrés i figura clau en la presa de consciència col·lectiva sobre el valor primer de la Seu, i posteriorment del conjunt del Turó. Aquella iniciativa va ser determinant per a la creació del consorci, per a l’inici de la transformació patrimonial que avui coneixem i per a situar les bases de la candidatura. Sobretot, va consolidar una idea que encara avui és vigent: la Seu Vella no és només una joia patrimonial, sinó una responsabilitat compartida. Trenta-cinc anys després, aquest nou congrés recull aquell llegat i l’actualitza en un context que ens interpel·la amb nous reptes.

I precisament aquí hi ha una oportunitat rellevant. El congrés d’enguany suma mirades acadèmiques diverses –històriques, arquitectòniques, patrimonials i socials– que ja han aportat coneixement valuós sobre el Turó i el seu entorn. Aquest bagatge no pot quedar només en l’àmbit especialitzat. Cal que trobi recorregut en l’acció pública. Cal més escolta, més connexió i més capacitat d’incorporar aquest coneixement a les decisions. Que tot allò que s’ha estudiat, debatut i proposat serveixi per orientar prioritats, per guiar inversions i per construir una estratègia compartida de ciutat al voltant de la Seu Vella. En aquest sentit, el repte no és tant definir de nou què cal fer, sinó assumir institucionalment els fruits i el coneixement del congrés i convertir-ho en polítiques sostingudes en el temps.

Això també implica afrontar reptes pendents amb ambició i realisme. Perquè estimar la Seu Vella no pot voler dir només admirar-la. Vol dir comprometre’s amb el seu futur. Vol dir reforçar-ne la projecció, millorar-ne l’accessibilitat, ampliar-ne els usos compatibles amb la seva preservació i enfortir-ne el vincle amb la ciutadania. Vol dir, també, continuar treballant per la candidatura del Turó de la Seu Vella com a Patrimoni de la Humanitat, una fita llargament perseguida que demana constància, coordinació institucional i complicitat social.

Una candidatura que no pot fonamentar-se només en el valor excepcional del patrimoni, sinó també en la singularitat històrica del Turó: espai de capes superposades, d’històries superposades, de creences superposades, de batalles perdudes i recuperades, que explica com pocs la trajectòria de la ciutat. El desembre del 2024, el ple de la Paeria –a proposta d’ERC– ja va aprovar una declaració institucional per reimpulsar-la. Ara cal donar continuïtat a aquest acord amb una estratègia clara i compartida.

Aquest congrés arriba, doncs, en un moment oportú per tornar a mirar el Turó amb ambició i responsabilitat. Per reconèixer la feina feta, escoltar el coneixement generat i, sobretot, per traduir-lo en decisions útils. Perquè hi ha espais que no només s’han de conservar, sinó que s’han de pensar col·lectivament i projectar amb determinació.

La Seu Vella és, sens dubte, un dels grans tresors de Lleida. Però els tresors només tenen sentit si es cuiden, es comparteixen i es projecten. I en el cas del Turó, el repte és també profundament emocional: recuperar el vincle afectiu entre la ciutat i el seu símbol més potent, com ens recordava el doctor Ganau. Fer que la Seu Vella torni a ser plenament viscuda, sentida i compartida.

Per això, l’impuls del Turó –des d’una inversió constant i sostinguda, des de la cura de cada detall i des de la revisió d’una candidatura que incorpori no només el valor excepcional del patrimoni, sinó també la història d’una Lleida que ha resistit, que s’ha refet i que es projecta– és avui un veritable compromís de ciutat. Un compromís que assumeixo també a títol personal, amb la voluntat de contribuir a fer de la Seu Vella allò que ja és en essència: orgull, coneixement, ciutat i futur.

© Segre