En ple febrer, quan l’hivern porta fred i boira, l’Horta de Lleida es desperta amb un aroma tradicional: el del calçot escalivat pel foc. Aquest ceballot llarg i tendre, negre per fora i blanc com la neu per dins, no és només un ingredient; és un símbol viu de la nostra identitat agrària.

Els calçots no són un invent recent ni un caprici de la moda gastronòmica. Les seves arrels es remunten al segle XIX, a la regió de Valls, al Camp de Tarragona. Segons la tradició, van ser descoberts per un pagès anomenat Xat de Benaiges. Es diu que, en coure unes cebes velles a la brasa, va veure que eren dolces i tendres, així que va repetir el procés plantant-les de manera que el brot quedés cobert de terra. Cobrir-les o........

© La Mañana