El franquisme va crear un món de contrastos, del gris al negre (tampoc cal enganyar-nos). Hi havia homes que cobraven per matar altres homes, executors de sentències en deien, i d’altres homes –i en aquest cas també alguna dona– que cobraven per llegir, llegir coses escrites per altres, passar-hi un llapis de color blau i vermell i censurar-los; lectors, se’n deia en la nomenclatura oficial. Sí, de la mateixa manera que el franquisme tenia un reduït grup d’homes pràcticament analfabets que feien anar el garrot vil, també disposava d’un petit exèrcit que era tot el contrari, personal que cobrava, i molt, només per llegir.

Ben bé es pot dir que aquestes són dues cares aparentment oposades d’una mateixa bèstia depredadora, un llop que en aquest país on és tradició matar-los –i no només això, sinó també proclamar el seu........

© El Punt Avui