Ningú diria que darrere una paret de maons d’obra vista formant un angle que deixa al descobert un petit solar terrós, una mica descuidat, una paret colonitzada per grafiters i artistes de carrer, feu de coloms i altres aus urbanes, ningú diria que darrere aquest paisatge urbà que convida a pensar en un cert abandonament suburbial, s’hi amaga un petit gran miracle de la ciutadania i la cultura de la ciutat de Barcelona.

Les conquestes ciutadanes són triomfs que acostumen a perdurar en el temps, per sempre més, com les llavors que l’atzar, i també el vent, porten a fer arrelar en un terreny inhòspit i allí acaben prenent una forma formidable, un arbre alt i frondós que projecta una ombra confortable, un espècimen enveja de les llavors porugues que no van voler emigrar del seu tros.

En aquest cas la llavor es diu........

© El Punt Avui