Després de la incomprensiblement nefasta gestió de la crisi de Ceuta, hom no sap si Pedro Sánchez actua per fina (per bé que inescrutable) estratègia o es tracta d’una improvisació a la desesperada. Lluny queda aquell polític de resiliència infinita, aferrat al Manual de Resistència amb imbatible afany, que semblava capaç d’empescar-se autèntics malabarismes per sortir dels embolics. Un prestidigitador de la política que treia conills del barret cada vegada que se sentia encerclat. Començaven a destapar-se els Ábalos i els Koldo, i ell s’enfundava la kufia palestina; apareixien els Santos Cerdán, i es barallava amb Trump; rondaven les Leires i la baralla era amb Elon Musk; esclatava l’escàndol Zapatero, i s’empescava una regularització massiva d’immigrants... I així, de conill en conill, continuava l’espectacle, escapant-se de tots els focs, assegurant a amics i contraris que ningú no el trauria de la poltrona.

Però la tècnica de la distracció sanxista (basada en una extraordinària capacitat de trobar vigorosos lleons per al circ públic) ha estat eficaç........

© El Periódico (CAT)