És un clixé que es repeteix en cada elecció als EUA, però no per això deixa de ser cert: la manera amb què des d’Europa contemplem els processos polítics de l’altre costat de l’Atlàntic sol estar allunyada de la realitat, una barreja d’esperança, estereotips i prejudicis distorsionats de la societat i la política nord-americana. El fenomen s’ha aguditzat en els últims cicles electorals, amb una Europa atònita que els Estats Units siguin capaços, en vuit anys, de triar dues vegades Donald Trump com a president del país. Un vegada més, des d’Europa es van posar totes les fitxes a la casella perdedora, aquesta vegada a la de Kamala Harris, analitzada com una cosa que no ha sigut des que va iniciar la carrera política: una líder. La realitat és que Trump l’ha guanyada amb una facilitat incontestable. ¿Per què entenem tan malament els EUA des d’aquest costat de l’Atlàntic?

1. Els Estats Units no són Nova York... ni Hollywood. Ni San Francisco, ni Los Angeles, ni cap gran ciutat. Tampoc les empreses tecnològiques amb sofàs i futbolins, ni els personatges de retòrica torrencial d’Aaron Sorkin, ni els acabalats artistes de........

© El Periódico (CAT)