La recent aprovació al Congrés de la reforma constitucional que ha de permetre que Formentera tengui senador propi és, sens dubte, una passa important. Es comença així a corregir una anomalia democràtica: és l’única illa amb Consell Insular sense representació directa al Senat. De fet, aquesta situació, existent des de la creació del Consell de Formentera, contrastava clarament amb altres territoris insulars de l’Estat. A les Illes Canàries, El Hierro, amb una població molt similar a la de l’illa pitiüsa, disposa de representant propi. Una desigualtat evident que aquesta reforma pot, finalment, corregir.

Ara bé, aquesta passa no només beneficiarà Formentera. També suposarà, de facto, que Eivissa passi a tenir un senador plenament propi durant tota la legislatura. Fins ara, la representació al Senat s’ha compartit entre ambdues illes. En algunes legislatures —com l’actual— i sempre en el marc dels acords progressistes, s’ha optat per fórmules de rotació que han permès repartir el temps de delegació, habitualment amb tres anys per a un territori i un per a l’altre. Un mecanisme que ha contribuït a garantir l’equilibri i a donar veu a les dues illes. Si la reforma culmina positivament, com tot apunta, aquesta situació canviarà. Formentera tendrà la seva veu pròpia i Eivissa també podrà tenir una representació estable i continuada al Senat. I això serà una bona notícia per al conjunt de les Pitiüses.

I aquest nou escenari també exigirà responsabilitat i cooperació. Perquè, tot i la separació a la institució del Senat, Eivissa i Formentera continuen compartint molts dels seus principals reptes: el tractament dels residus, la protecció de les praderies de posidònia, l’accés a l’habitatge, la pressió turística, la mobilitat o la sostenibilitat dels serveis públics entre altres. Per això, més enllà de les circumscripcions, cal mantenir una mirada compartida. Que hi hagi dos senadors no hauria de significar dues veus desconnectades, sinó una major capacitat d’incidència coordinada.

Aquesta nova etapa es viurà també amb una doble sensació. D’una banda, l’alegria d’una representació més justa. De l’altra, una certa nostàlgia per aquella veu compartida que, durant anys, ha representat les Pitiüses com un sol espai.

Finalment, aquesta reforma obre la porta a una reflexió més àmplia que fa massa anys que tenim pendent i que caldria posar en marxa més prompte que tard: la necessitat de reformar el Senat perquè esdevingui, de manera efectiva, una veritable cambra de representació territorial. Una cambra que reflecteixi molt millor la pluralitat d’Espanya i que ens apropi a un model federal, on els territoris tenguin una veu real en la presa de decisions de l’Estat.

És una gran passa en la bona direcció. Ara cal culminar-la.

Suscríbete para seguir leyendo

reforma constitucional

© Diario de Ibiza